miércoles, 29 de julio de 2015
domingo, 14 de junio de 2015
Setmana 25: el que més ens ha agradat!
La casa que la Cristina Colli comparteix amb el seu marit Paolo i els seus gats Cleo i Sid, es troba situada just a sota del carrer principal de la bulliciosa ciutat de mercat de Cotswold Chipping Norton (o Chippy, com la coneix la gent del lloc). Cristina i Paolo van arribar aquí fa tres anys després de passar un temps a Dublín i la seva Itàlia natal, i encara que la seva casa es llogada, han fet tot el possible per fer-se un espai propi. Com a ex dissenyadora d'interiors, i estilista i fotogràfa freelance, Cristina ha aplicat les seves habilitats , creant un interior que és bonic en la seva senzillesa i serenitat.
Cristina & Paolo Light & Lovely Costwold Home
Definitivament em vaig posar de peu a la cuina, mirant a aquesta bella amanida d'estiu, preguntant / esperant / desitjant posar tots aquests ingredients entre dues llesques de pa amb mantega i mozzarella a la graella.
Crec que la síndria en un sandvitx podria estar fora de lloc. Crec que el lloc per a aquesta amanida ultra fresca d'estiu és un plat amb un ganivet i una forquilla. I crec que només vull convertir tot en un sandvitx de formatge a la graella.
Watermelon Peach Caprese Salad
Crec que la síndria en un sandvitx podria estar fora de lloc. Crec que el lloc per a aquesta amanida ultra fresca d'estiu és un plat amb un ganivet i una forquilla. I crec que només vull convertir tot en un sandvitx de formatge a la graella.
Watermelon Peach Caprese Salad
¡Hola a tod@s! La semana del trigo sarraceno va viento en popa!! Y es que ¿quién se puede resistir a unos pancakes como éstos?? Y encima no tienen gluten 😉
Me estoy imaginando el momento desayuno en la terraza con la brisita mañanera de cara y con este plato tan rico y nutritivo delante… Qué ganas de finde!!!
Os dejo con la receta ^-^
Pancakes especiados de trigo sarraceno
Si como a mí os encanta desayunar os propongo un capricho: magdalenas de zanahoria veganas. Hechas con poquitos ingredientes, muy sencillos de encontrar y rápidas de hacer ¿Qué más queremos? ¡Ahí va la receta!
Magdalenas de zanahoria veganas
¡Hola a todos!
Hace tiempo que no os cuelgo una receta de miniburguers, y aprovechando que El Granero Integral ya ha publicado la receta que escribí para ellos, os la dejo por aquí también para que quede más a mano.
Me apetecía mucho usar la soja texturizada para hacer esta receta y aumentar así el aporte proteico. Podéis usar soja texturizada normal, remojándola en agua bien caliente durante 15-20 minutos o la soja texturizada instantánea que en nada está blandita.
Estas miniburguers me encantan para hacerlas en pitas tal como lo escribí para ellos, pero también podéis hacerlas en tamaño burguer normal y marcaros unas hamburguesas a más puro estilo yankie.
¡Os dejo con la receta!
Miniburguers de calabaza y soja texturizada
Hace tiempo que no os cuelgo una receta de miniburguers, y aprovechando que El Granero Integral ya ha publicado la receta que escribí para ellos, os la dejo por aquí también para que quede más a mano.
Me apetecía mucho usar la soja texturizada para hacer esta receta y aumentar así el aporte proteico. Podéis usar soja texturizada normal, remojándola en agua bien caliente durante 15-20 minutos o la soja texturizada instantánea que en nada está blandita.
Estas miniburguers me encantan para hacerlas en pitas tal como lo escribí para ellos, pero también podéis hacerlas en tamaño burguer normal y marcaros unas hamburguesas a más puro estilo yankie.
¡Os dejo con la receta!
Miniburguers de calabaza y soja texturizada
L'estil impressionant de la decoradora Susanna Vento es manifesta en aquest preciós estudi. M'agrada sobretot el punt de menjador amb les cadires blanques Menú Afteroom, les boniques peces ceràmiques i les delicades branques florides al gerro Muuto. Tots els elements junts, aconsegueixen un estil perfecte.
Perfectly Styled studio aprtment
miércoles, 3 de junio de 2015
martes, 2 de junio de 2015
Setmana 23: el que més ens ha agradat!
Poques coses són més satisfactori que el creixement del seu propi menjar. Poques coses són més frustrants de ser un amant del jardí Atrapat en un apartament de dona petita. Què fer? Interessant Aquests són alguns projectes que treballaran en Fins i tot el pati o balcó petit ... a més de consells per al cultiu de cítrics a l'interior si vostè no té un balcó en absolut.
Gardening without a garden: 10 ideas for your patio or your balcony
No hi ha res millor que el pa fresc per esmorzar, sobretot quan acaba de sortir del teu propi forn. Aquest és el meu segon intent de fer panets, panets d'all per ser exactes, i crec que va resultar bastant agradable. Els bagels podrien semblar difícils de fer, però en realitat són tan fàcisl com el pa al meu entendre.
Homemade Bagels
Com es fa 65 metres quadrats semblin absolutament enormes? Afegeix sostres alts, munts i munts de finestres, i algunes solucions DIY d'emmagatzematge intel·ligents.
Danny & Joni's Brooklyn Loft
Aquesta recepta és tan simple, però el sabor és molt més gran que la suma de les parts. Comença amb una base dal molt simple feta amb Toor dal; i es pot trobar fàcilment a qualsevol botiga de queviures de l'Índia i alguns supermercats ben assortits. El dal es remulla durant unes hores fins que el color canvia de taronja brillant, a groc pàl·lid, i després és cou en una olla a pressió. Sense olla a pressió? No hi ha problema! Simplement submergeixi el dal durant una mica més de temps.
Lentil Soup with Garam Masala
¡Hola a tod@s! Después de un par de pruebas, y sus correspondientes rabietas, conseguí crear unas muy fáciles y deliciosas bolitas de avena y calabaza.
La textura en boca es mágica y hoy os los traigo en dos versiones: la frita y la horneada.
Esto a los peques de la casa les encantará y encima están cargados de nutrientes. Podéis consultar las propiedades de la avena en el apartado Semana de....
Bocaditos de avena y calabaza
El otro día mi amiga Laura me habló de esta receta, y aunque hace poco publiqué una receta de quiché, no pude resistirme a publicar la quiché de tortilla de patata vegana. Es como la tortilla de patatas pero terminándola en el horno y sin pasar el mal rato de darle la vuelta.
Quiche de tortilla de patata vegana
Quiche de tortilla de patata vegana
miércoles, 27 de mayo de 2015
lunes, 25 de mayo de 2015
Recepta: Crema de bledes i alvocat
La recepta que avui us proposem és una d'aquelles improvitzacions que a vegades, surten bé i donen un resultat molt més positiu del que esperàvem.
El dissabte vam tornar de casa els avis amb un bon manat de bledes...a mi m'encanten de qualsevol manera, però fer-les menjar als de casa, a vegades és feina complicada.
La millor sol.lució?? Crema de verdures. I amb què l'acompanyem?
Què tenim al rebost? Ceba, patata i...alvocat. Perquè no?
Per fer la crema necessitem:
- un manat de bledes
- 1 ceba gran
- 1 patata mitjana
- 1 alvocat
- oli d'oliva verge extra, sal i pebre.
La preparació és ben simple: Tallem la ceba i l'afegim amb un rajolí d'oli a la cassola i una mica de sal. Després, afegirem les bledes i ho deixarem fer-se uns 5-7 minuts. Ho cobrirem amb aigua o brou vegetal i hi posarem les patates i l'alvocat tallats a daus i ho porterem a ebullició durant uns 12-15 minuts, aproximadament.
El resultat??? Sorprenentment suau i deliciós.
Es tenen referències escrites que situen la bleda en les regions costaneres d'Europa i del nord d'Àfrica banyades pel mar Mediterrani, dotades d'un clima temperat adequat per a una planta a la qual li perjudica bastant els canvis bruscos de temperatura. Existeixen documents que proven que ja en el segle V aC els grecs utilitzaven la bleda com un aliment en la seva dieta. Des d'Europa s'ha expandit a diferents països del món i en l'actualitat presenta una àmplia difusió, de manera especial a Amèrica i Àsia.
Una teoria suggereix que la bleda (varietat cicla) es va originar per hibridació a partir de l'espècie Beta marítima, de la qual parteix també la remolatxa de taula (varietat vulgaris).
Sembla ser que van ser els àrabs els que, a partir de l'Edat Mitjana, van començar a conrear-la i descobrir les autèntiques propietats medicinals i terapèutiques d'aquesta planta. Resulta curiós que la bleda, una verdura tan utilitzada com a planta medicinal des de fa segles per àrabs, grecs i romans, es consideri en l'actualitat una verdura ordinària, de pobra categoria. Les raons d'aquest desprestigi poden obeir a la facilitat del seu cultiu, al seu abundància en el mercat o al preu assequible al qual es ven.
A la Península Ibèrica, el cultiu d'aquesta verdura s'estén per la majoria de les regions de l'est, nord i centre. Catalunya i València destaquen com a principals comunitats productores. A nivell mundial, països d'Europa central i meridional (Itàlia, França, Holanda, Bèlgica i Alemanya, així com les Illes Britàniques) i Amèrica del Nord són els principals productors.
El dissabte vam tornar de casa els avis amb un bon manat de bledes...a mi m'encanten de qualsevol manera, però fer-les menjar als de casa, a vegades és feina complicada.
La millor sol.lució?? Crema de verdures. I amb què l'acompanyem?
Què tenim al rebost? Ceba, patata i...alvocat. Perquè no?
Per fer la crema necessitem:
- un manat de bledes
- 1 ceba gran
- 1 patata mitjana
- 1 alvocat
- oli d'oliva verge extra, sal i pebre.
La preparació és ben simple: Tallem la ceba i l'afegim amb un rajolí d'oli a la cassola i una mica de sal. Després, afegirem les bledes i ho deixarem fer-se uns 5-7 minuts. Ho cobrirem amb aigua o brou vegetal i hi posarem les patates i l'alvocat tallats a daus i ho porterem a ebullició durant uns 12-15 minuts, aproximadament.
El resultat??? Sorprenentment suau i deliciós.
Es tenen referències escrites que situen la bleda en les regions costaneres d'Europa i del nord d'Àfrica banyades pel mar Mediterrani, dotades d'un clima temperat adequat per a una planta a la qual li perjudica bastant els canvis bruscos de temperatura. Existeixen documents que proven que ja en el segle V aC els grecs utilitzaven la bleda com un aliment en la seva dieta. Des d'Europa s'ha expandit a diferents països del món i en l'actualitat presenta una àmplia difusió, de manera especial a Amèrica i Àsia.
Una teoria suggereix que la bleda (varietat cicla) es va originar per hibridació a partir de l'espècie Beta marítima, de la qual parteix també la remolatxa de taula (varietat vulgaris).
Sembla ser que van ser els àrabs els que, a partir de l'Edat Mitjana, van començar a conrear-la i descobrir les autèntiques propietats medicinals i terapèutiques d'aquesta planta. Resulta curiós que la bleda, una verdura tan utilitzada com a planta medicinal des de fa segles per àrabs, grecs i romans, es consideri en l'actualitat una verdura ordinària, de pobra categoria. Les raons d'aquest desprestigi poden obeir a la facilitat del seu cultiu, al seu abundància en el mercat o al preu assequible al qual es ven.
A la Península Ibèrica, el cultiu d'aquesta verdura s'estén per la majoria de les regions de l'est, nord i centre. Catalunya i València destaquen com a principals comunitats productores. A nivell mundial, països d'Europa central i meridional (Itàlia, França, Holanda, Bèlgica i Alemanya, així com les Illes Britàniques) i Amèrica del Nord són els principals productors.
via http://www.hogarutil.com/
L'alvocat és originari de Mèxic, Colòmbia i Veneçuela. Els primers espanyols que van arribar a Amèrica van batejar a aquest fruit amb el nom de "pera de les Índies", donada la seva semblança externa amb les peres espanyoles.
L'alvocat és un fruit que generalment s'empra a manera d'hortalissa o verdura, de sabor delicat i de fàcil consum, ric en greixos monoinsaturats, antioxidants i minerals; aliades de la nostra salut. Tenint en compte aquestes propietats nutritives, és molt recomanable per a tots els segments de la població: nens, joves, adults, esportistes, dones embarassades, mares lactants i persones grans.
Per la seva aportació d'antioxidants i greixos de tipus monoinsaturat, es recomana el seu consum especialment, als qui tenen major risc de patir malalties cardiovasculars. Els greixos monoinsaturats tenen la propietat de reduir les taxes de colesterol total en sang, a costa de l'anomenat "mal colesterol", el LDL-c, alhora que incrementen els nivells de HDL-c, "el colesterol bo", que en el nostre cos s'encarrega de transportar per la sang el colesterol des de les cèl·lules al fetge, evitant que s'acumuli en les parets dels vasos sanguinis.
La vitamina E, com antioxidant, contribueix a reduir el risc de múltiples malalties, entre elles, les cardiovasculars, les degeneratives i fins i tot el càncer. A més, per la seva riquesa en magnesi i potassi i baixa aportació de sodi, resulta molt recomanable per a aquelles persones que pateixen d'hipertensió arterial o afeccions de vasos sanguinis i cor i per als que tenen bulímia o prenen diürètics que eliminen potassi. El seu contingut de potassi han de tenir en compte les persones que pateixen d'insuficiència renal i que requereixen de dietes controlades en aquest mineral.
Per ser bastant calòric, s'ha de moderar el seu consum en cas de sobrepès o obesitat.
via https://mujerautentica.wordpress.com
miércoles, 20 de mayo de 2015
Suscribirse a:
Entradas (Atom)