El seu sabor delicat i la seva peculiar textura fan dels xampinyons un ingredient molt utilitzat en la gastronomia mediterrània.
Fem una mica d'història: els primers i avui dia majors productors de xampinyons són Japó i la Xina que l'inclouen en els seus àpats diaris fa gairebé un mil·lenni.
Existeixen proves que els fongs en general, inclosos els xampinyons, han format part de la història des del temps dels egipcis, que els consideraven font d'immortalitat convertint-se en un aliment exclusiu de les classes socials més altes.
El cultiu del xampinyó va començar a França al segle XVIII. Actualment a Espanya es produeixen 200 milions de quilos de xampinyons a l'any. La principal zona productora de la península és la Rioja.
via http://djevojka.tumblr.com/
via Etsy
Si ens fessin escollir una fruita que les representi a totes, probablement, la majoria dels humans triaríem la poma. La poma, al llarg de la història, ha estat la icona de la fruita, fins i tot el seu nom, la paraula "poma" ve de "pomum" que en llatí volia dir "Fruita". En moltes llengües, trobem la poma com a referència per anomenar altres fruites o verdures, "pomme de terre" i "pomodoro", en són dos bons exemples.
Des de bon principi la poma ja es va establir com la reina de les fruites, ja que va ser la escollida per representar el pecat original en el llibre del Gènesi, la poma d'Eva ha estat sempre el símbol de la temptació de la fruita prohibida.
Des de llavors la seva presència ha estat una constant en la història de la humanitat. En la mitologia de l'antiga Grècia, una poma d'or, va ser la causa de la disputa entre les deeses Hera, Atenea i Afrodita, essent l'origen de la guerra de Troia, i en el jardí de les Hespèrides hi havia les pomes daurades que proporcionaven la immortalitat.
Altres pomes cèlebres, van ser la que va aguantar al cap el pobre fill del suís Guillem Tell i la que caient de l'arbre, va fer descobrir la teoria de la gravetat a Isaac Newton.
En el món de la ficció trobem la poma enverinada que la madrastra disfressada de vella va donar a la Blancaneus i el barril de pomes des d’on Jim escoltava a Long Silver John a "L'illa del Tresor".
By Mila Marquis
By Kazuaki Yamauchi
La crema que avui us presentem és una bona combinació de sabors i textures, que juntes, sorprenen agradablement.
Necessitem: 2 pomes mitjanes, 1 ceba gran, 4 pastenagues, 10 xampinyons, oli d'oliva verge, sal i pebre.
Primer afegirem a la cassola amb una mica d'oli, la ceba i les pastenagues i deixarem que es vagin fent durant uns 8-10 min.
A continuació, afegirem els xampinyons i les pomes laminats juntament amb un polsim de sal i pebre i deixarem que es faci tot junt durant uns 3-5 min. més per finalment cobrir amb aigua i portar a ebullició.
Ho deixarem al foc durant uns 15 min. aproximadament i ja ho podem triturar i servir acompanat de llavors, crostons de pà, pipes o fruits secs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario