L'origen del carbassó no és ben conegut. No se sap amb seguretat si procedeix d'Àsia Meridional o d'Amèrica Central. El que sí es coneix és que és una planta conreada en totes les regions càlides de la Terra des de temps immemorial. Existeixen proves que aquesta hortalissa ja era consumida pels egipcis i, més tard, per grecs i romans. Però, van ser els àrabs els qui van estendre el seu cultiu per les regions mediterrànies, on es va convertir en un aliment de consum habitual a l'Edat Mitjana. A les zones del nord d'Europa, el seu consum va ser més tardà i no va tenir lloc fins a la II Guerra Mundial.
Actualment, el seu consum està molt estès en tots els països de la Mediterrània, així com a Holanda i Amèrica del Nord. Marroc, Itàlia i Espanya són els principals països productors.
El carbassó pertany a la mateixa espècie que la carabassa. No obstant això, presenta propietats nutritives pròpies. El seu principal component és l'aigua, seguit dels hidrats de carboni i petites quantitats de greix i proteïnes. Tot això, unit a la seva aportació moderat de fibra, converteix el carbassó en un aliment de baixa aportació calòrica, idoni per incloure en la dieta de persones amb excés de pes.
No es coneix la forma original o silvestre de l'espinac. No obstant això, molts autors afirmen que procedeix del sud-oest asiàtic. Van ser els àrabs els que en el segle XI van introduir l'espinac per primera vegada a Espanya.
El seu cultiu es va estendre per Europa en els segles XV i XVI, on països com Holanda, Anglaterra o França van ser els principals consumidors. Més tard va arribar a Amèrica, encara que no va ser fins a la dècada de 1920 quan l'espinac va aconseguir ser popular, moment en què es van descobrir les seves magnífiques propietats nutricionals.
En l'actualitat el seu cultiu està estès per tot el món. Estats Units, Itàlia, França i Alemanya són els seus principals productors.
Els espinacs estan compostos majoritàriament per aigua. El seu contingut d'hidrats de carboni i greixos és molt baix. Encara que tampoc té una quantitat molt alta de proteïnes, és un dels vegetals més rics en aquest nutrient. El seu contingut en fibra, igual que passa amb la gran majoria de les verdures, és considerable, el que resulta beneficiós per a la salut.
Els espinacs destaquen sobretot per una riquesa en vitamines i minerals que sobrepassa a la de la majoria.
La crema d'avui és una crema verda: en aquesta ocasió hem fet servir de base ceba i després carbassó i unes fulles d'espinacs; però també serveixen perfectament qualsevol de les verdures de fulla verda que tingeu a casa ( enciam, bledes,...)
Ingredients: 1 ceba gran, 1 carbassó, 1 manat d'espinacs, oli d'oliva verge, sal i pebre.
En aquest cas, la crema té una consistència lleugera, si la voleu més espessa sempr epodeu afegir patata.
- Primer afegirem la ceba i la deixarem uns 7-10 minuts a la cassola amb un bon rajolí d'oli.
- Després, hi abocarem el carbassó tallat a daus i després de cinc minuts, les fulles d'espinacs. Salpebrerem a gust i cobrirem amb aigua, deixant que bulli durant uns 10-12 minuts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario