Els que hem conviscut tota la vida amb animals, donem per fet els molts efectes benficiosos que tenen en la convivencia amb els éssers humans.
Durant l'embaràs, molta gent et donen tota una sèrie de recomanacions, amb la millor de les intencions, això sí: que tenir animals a casa és "perillós", que suposa una feina extra, que quan neixi el nadó , es posaran gelosos,....
Evidentment, és una qüestió del tot personal, però si els vostres animals han conviscut amb vosaltres sense problemes, si formen part de la familia, gaudiran tant com vosaltres de l'arribada del nou membre i no us podeu imaginar, com n'és de beneficiós per un nen créixer amb animals a casa.
Les seves primeres responsabilitats, acceptades de molt bon grau, van ser donar de menjar als gats i al gos, i ara aquesta feina, la té tan assumida, que no pot marxar de casa, sense vigilar que tinguin tot preparat.
Després, la passejada del Xic, també s'ha convertit en un ritual diari del que gaudeix enormement.
És fácil endevinar quin són els reis de la casa, oi???
Des de l’inici dels
temps, els animals domèstics ens han acompanyat en la nostra convivència i han
jugat un paper fonamental en la relació amb els nens. L’estreta relació entre
animals i nens, serveix als pettis com a model en les seves etapes de
desenvolupament, i els ensenyen valors fonamentals i bàsics sobre la vida i la
mort, el creixement, la reproducció, la salut, la malatia, la higienes i les
atencions bàsiques.
A l’inici dels 80, es comencen les primeres investigacions
serioses sobre els beneficis per a la salut dels animals de companya, i a dia d’avui,
les teràpies que inclouen diferents animals con cavalls, dofins, gossos o gats,
s’han demostrat vàlides per intervenir en diversos tractaments no nomès en
infants amb necessitats especials, sinó també per gent gran o mancada de llaços
emocionals.
Estudiant més profundament els vincles entre els éssers
humans i els animals, els terapeutes ha descobert que les mascotes són molt
beneficioses en tractaments de
psicoteràpia infantil, des de la construcció d’una relació amb pacients infantils fins al reforçament de l’autoestima dels
petitst traumatitzats.
La gent sempre ha estimat a les seves mascotes, però ara
estem descobrint formes específiques per aprofitar els beneficis d'estar amb un
animal a la psicoteràpia, va dir el Dr Samuel B. Ross, director executiu de
"Serveis de Green Chimneys Child" a Brewster, Nova York, on els
animals s'utilitzen en el tractament de nens amb trastorns emocionals.
En la investigació amb nens en edat preescolar, psicòlegs de la Universitat Estatal d'Oregon van trobar que, ensenyar als
nens a cuidar un cadell, augmenta les seves capacitats socials per al futur.
Tenir mascota fa que els nens cooperin més i participin més, va dir la Dra Sue
Doescher, psicòloga involucrada en l'estudi. Tenir una mascota millora la
capacitat dels nens per desenvolupar habilitats, com per exemple ser
responsables, o posar-se al lloc de l'animal i tractar de sentir com l'animal
se sent. I aquesta empatia es pot aplicar després cap a les relacions amb altres
nens. "
Aquestes són alguns dels avantatges que postula l'AACAP del contacte dels nens amb els animals:
• Desenvolupar sentiments positius cap a l'animal contribueix a l'autoestima i a l'autoconfiança del nen.
• Una bona relació amb un animal també ajuda a desenvolupar la comunicació no verbal, la compassió i l'empatia.
• Els animals proveeixen lliçons sobre la vida: la reproducció, el naixement, les malalties, els accidents, la mort i el dol.
• Les mascotes ajuden a desenvolupar un comportament responsable en els nens que en tenen cura i proveeixen un enllaç amb la natura.
• Ensenyen l'infant el respecte cap a altres éssers vivents.
A més dels beneficis descrits en els nens sans, hi ha una llarga llista d'aptituds positives que es fan servir avui dia en fisioteràpia infantil, en la teràpia assistida amb animals per a nens amb minusvalideses físiques o amb trastorns mentals, com l'autisme, la síndrome de Asperger, la hiperactivitat i les discapacitats psíquiques, etc.
Dieter Krowatschek en el seu llibre "Els nens necessiten animals de companyia" diu que "els animals sovint demostren ser millors que els éssers humans. Ajuden a desenvolupar la responsabilitat i l'autonomia, i es comporten de manera equilibrada, sensible, alegre, atenta i afectuosa. És impossible passar per alt una influència tan positiva. Fins i tot entre els adolescents, que es troben en una fase de desenvolupament en què se senten incompresos i veuen els seus pares cada vegada més inaccessibles, els animals actuen de manera estabilitzadora ". (Plataforma Editorial, Barcelona).
L'autor cita un anònim que diu: "Tots els nens haurien de tenir dues coses: un gos, i una mare que els deixi tenir un gos". No cal educar els infants perquè els agradin els animals. Neixen amb una simpatia natural cap a ells, simpatia que va creixent o disminuint en el transcurs de la vida, segons la influència que els adults exerceixin sobre ells. És tasca de tot educador fomentar l'amor i l'interès dels nens pels animals i educar-los perquè els respectin i els tractin de manera responsable.
"El gos li ensenya al nen la fidelitat, la perseverança ... i a donar tres voltes abans d'anar a dormir"
Robert Charles Benchey, humorista nord-americà (1889-1945)
Imatge via increíble-creature.blogspot.com
Imatge via frecklesandivory.tumblr.com
Imatge via newwonderfulphotos.blogspot.com
Imatge via scholastic.com
Imatge via jessbell.tumblr.com
Imatge via dinkycow.com
Imatge via Kristi Lee on Pinterest
